La Gran Lògia de Catalunya es constituí el 9 de setembre de 1933. La seva acta fundacional, espoliada el 1939 per les tropes franquistes, es troba a l’Archivo General de la Guerra Civil Española – Centro Documental de la Memoria Histórica del Ministerio de Cultura, i no ha estat retornada als seus legítims propietaris.
A partir de la francmaçoneria que havia impulsat Rossend Arús (Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana), la Gran Lògia de Catalunya es pot considerar la seva continuadora, en tant que ha heretat la defensa del simbolisme, de la catalanitat i del federalisme. Aquesta concepció federal portà a la Gran Lògia de Catalunya a federar-se amb la Gran Lògia Espanyola, el 1933. Després del parèntesi i persecució de l’època franquista, la represa democràtica comportà desestimar, per experiències pròpies, les fórmules de federalisme. Des de fa anys, la Gran Lògia de Catalunya camina sola, ja que l’evolució del pensament maçònic identifica les lògies amb la personalitat d’un territori, sense que aquest hagi de ser, necessàriament, un Estat.
Tot i que les diferents obediències maçòniques tenen reconeixement legal i estan inscrites en el corresponent registre d’associacions privades, encara es continua parlant de la Maçoneria com a societat secreta, i continuen circulant gairebé els mateixos tòpics que es van generar i magnificar durant el segle XIX i el franquisme. Tot plegat, comporta que no hi hagi una visibilitat pública de la Maçoneria, a diferència d’altres països europeus, per exemple. Caldrà esperar que la cultura del coneixement s’imposi per a la cultura de la ignorància que és la que afavoreix i manté el tòpic, i no només sobre la Maçoneria.