Declaració de Principis de la Gran Lògia de Catalunya
– I –
La Gran Lògia de Catalunya obre els seus treball, els desenvolupa i els tanca A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers.
– II –
D’acord amb les tradicions de l’Orde, les tres Grans Llums, l’Escaire, el Compàs i el Llibre de la Llei Sagrada, reposen a l’Altar de les Lògies. Les Obligacions com a Maçons es juren o prometen sobre aquestes Tres Grans Llums.
– III –
La Gran Lògia de Catalunya proclama la seva fidelitat al Parlament de Catalunya, i al govern i al President democràticament escollits per aquest Parlament.
– IV –
La Gran Lògia de Catalunya i les seves Lògies no admeten cap controvèrsia sobre temes polítics o confessionals. Per a la instrucció dels Germans, però, s’autoritzen les conferències sobre aquests temes, seguits d’un intercanvi de punts de vista. No obstant això, els debats en cap cas donaran pas a cap votació, ni a l’adopció de resolucions, ja que aquestes podrien coaccionar les opinions o els sentiments d’alguns Germans.
– V –
Pel que fa a altres principis que no siguin els exposats, la Gran Lògia de Catalunya es remetrà als Antics Deures, sobretot pel que fa al respecte a les tradicions de la pràctica escrupolosa i seriosa del Ritual i del Simbolisme com a mitjans d’accés al contingut iniciàtic de l’Orde.
_____________________________
– I – Sobre el Gran Arquitecte de l’Univers
La Gran Lògia de Catalunya no exigeix als seus membres que creguin en Déu i en la seva voluntat revelada. Al referir-se al Gran Arquitecte de l’Univers, ho fa com un principi creador o organitzador de l’univers, i la denominació ha estat conservada per respectar els textos fundadors de la maçoneria tradicional.
Amb la perspectiva del respecte de la llibertat de consciència, la Gran Lògia de Catalunya reconeix l’existència d’un principi regulador, absolut i infinit a qui dóna el nom de Gran Arquitecte de l’Univers; admet que la raó humana ha de ser l’únic mitjà de recerca de la Causa Suprema; i respecta el mitjà que cadascú adopta per retre culte a l’Ésser Suprem.
Així doncs, en funció de la seva cultura, cada Maçó percebrà el seu Gran Arquitecte de l’Univers perquè la Maçoneria assumeix aquesta concepció com una manifestació de respecte a tots els cultes, com a signe d’aliança entre totes les creences i concepcions sobre l’origen del món i dels fenòmens i com a incògnita formidable per a la ciència.
– II – L’Ara dels juraments
L’Ara situat en el centre del Temple, representa a l’home en el centre de l’univers, com a preocupació principal de la Maçoneria
L’Escaire, el Compàs i un Volum de la Llei Sagrada formen el que s’anomena les Tres Grans Llums de la Maçoneria de Tradició. Estan col·locades a l’Altar dels Juraments i s’obren i tanquen simbòlicament al començament i al final dels treballs per assenyalar la necessària, però provisional, ruptura amb el món profà. També representen la sacralitat del moment en què el treball de cada Francmaçó es fa efectiu per a la millora com a persona, i per a construir relacions humanes tolerants i respectuoses amb la diversitat de les cultures i les civilitzacions.
– III – Sobre Catalunya
Les comunitats humanes es corresponen amb espais territorials concrets, la terra, amb la que s’identifiquen. La Gran Lògia de Catalunya s’identifica amb un territori, Catalunya, amb valors de llibertat, terra i comunitat, que no s’ha de confondre amb cap nacionalisme.
– IV – Sobre les controvèrsies polítiques i religioses.
La Gran Lògia de Catalunya i les seves Lògies consideren que les controvèrsies polítiques o religioses no poden formar part dels treballs en Tinguda si es vol mantenir la voluntat de la Institució de ser un centre d’unió entre els homes.
No obstant això, amb un objectiu pedagògic, no es prohibeixen les conferències i debats sobre aquests temes, encara que aquests no han de concloure en votacions o preses de posició, ja que aquestes podrien coaccionar la consciència religiosa o ciutadana dels Germans.
Com és natural, en el món profà, cada Germà és lliure de participar activament en la vida política o assumir compromisos religiosos sempre que respectin els principis fonamentals de respecte, tolerància i llibertat dels éssers humans.
– V – Sobre la Tradició i dels Antics Deures
Aquesta referència situa a la Gran Lògia de Catalunya en els principis de la francmaçoneria iniciada el segle XVIII, amb les seves tradicions i finalitats que no són altres que la millora cultural, i conseqüentment, humana, de les persones per assolir un món més lliure, fraternal i solidari.