Publicado en

Cerimònia i Ting.•. Blanca Solsticial 2023

El Passat 17 de Juny, la Gran Lògia de Catalunya va celebrar una cerimònia en honor als represaliats pels règims totalitaris a un indret molt significatiu, el Fossar de la Pedrera al Cementiri de Montjuïc a Barcelona.

El format escollit va ser una cerimònia solsticial a l’aire lliure en format de Ting.•. Blanca on van assistir-hi un gran nombre de Germans no només de la nostre obediència sinó d’altres, fruit dels tractats de pau i amistats signats aquest passat curs, a més de profans i amics interessats en el tema.

Aquí podeu llegir el document que va ser llegit pel Gran Mestre.

 

Publicado en

Tractat de Pau i Amistat amb el Gran Orient de Catalunya

 

El passat dijous 23 de febrer de 2023 e.·,v.·., a l’Orient de Barcelona, les dues Potències Maçòniques d’arrel exclusivament catalana, «El Gran Orient de Catalunya» i «La Gran Lògia de Catalunya», vàrem celebrar conjuntament una Ting.•. Històrica, amb el seu posterior Àgape fraternal, a fi d’enfortir els lligams entre les Francmaçones i Francmaçons que integren i integraran ambdues Obediències.

Amb aquest tractat, la Francmaçoneria Catalana avança en el lliure reconeixement de totes i tots els Maçons, respectant la tradició i sobirania de cada Potència Maçònica, així com ampliant les col·laboracions i llaços entre totes elles i ells, erigint-se en una font de coneixement comú i treball individual digne del país al qual representa i de la societat que l’acull, que és la catalana.

Aquí podeu llegir el text que per a tal ocasió va ser traçat i llegit pel nostre Gran Mestre.

Publicado en

Després de l’ocupació…

Després de l’ocupació de l’Afganistan per part dels Talibans, ja no podem deixar de veure el món com si no passes res: és el punt culminant del retrocés gairebé total dels drets humans. Els talibans són la imatge més genuïna del nul respecte per la igualtat entre les persones, per l’anul·lació de llibertats, en definitiva, per la vida. Malauradament, però, a poc a poc comencen a haver-hi estats que reconeixen el seu govern.També són la negació dels drets humans les pasteres del Mediterrani o les de l’Atlàntic, sense cap consideració i amb la mort com a horitzó en molts casos, coneguts i desconeguts. Igualment són negació dels drets humans la mort per fam que està succeint a bona part del planeta, quan una altra part pot viure en l’abundància. Hem detenir en compte que els drets humans també han de ser aplicables al planeta. L’estem tractant com si tingués recursos il·limitats, fins al punt que molt aviat es pot arribar al col·lapse. No hi haurà tecnologia que el salvi del col·lapse, malgrat que els grans beneficiaris de la seva explotació ens diguin que tot té solució, però és que el planeta, cap planeta, no té alternativa.I més pròxim, a casa nostra, al «primer món» estem negant els drets humans a les persones que es queden sense casa, que no podran projectar la seva vida perquè no tenen un sostre estable. Gent que es queda sense feina i sense recursos econòmics. Tot plegat, a més, amanit amb la pandèmia.El futur sembla que no tingui recorregut, ja que continuem fent el mateix de sempre, però ara amb mascareta. Si ens en volem sortir, ens cal recuperar, com a europeus, l’humanisme que ens ha caracteritzat en molts moments de la Història i aparcar la preponderància econòmica a la qual estem sotmesos. Sense humanisme no hi ha futur com a espècie, ja que com a espècie necessitem el planeta.

 

A l’Orient de Barcelona, agost de 2021.

 

Descarrega el document original aqui.

Publicado en

Dia 53 (del confinament)

Separar-nos una mica dels fets dóna una visió més objectiva de la realitat. Durant aquest confinament motivat per la Covid-19, es pot remarcar que ha quedat palesa la nostra interdependència: tots depenem de tots, i aquest és un motiu de reflexió per veure l’abast que té la solidaritat quan ens proposem ser solidaris, que ho som més sovint del que pensem, però moltes vegades no ho som prou, però en el tema del confinament no és el cas.

No hem de perdre de vista aquesta solidaritat viscuda, aquesta fraternitat necessària, que és possible gràcies a l’autoresponsabilitat que voluntàriament portem a terme. Cal pensar que aquesta situació pandèmica no serà un fet aïllat, i que en el futur, possiblement -i quasi segur-, succeiran fets d’una gravetat, o més, del que ens ha tocat viure de fa cinquanta-tres dies, i uns quants més. Responsabilitat, Solidaritat i Fraternitat, podem afirmar que s’escriuen amb majúscula, un trinomi propi d’aquelles persones que volem sentir-nos ciutadans sense l’amenaça de la por.

Catalunya, 6 de maig de 2020.

(Descarrega el document original aqui.)

Publicado en

Commemoració Dia Internacioal de l’Holocaust

Commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat, amb un acte a Vilanova i la Geltrú el passat dissabte, 25 de gener de 2020, que cada any compta amb una àmplia representació d’entitats i col·lectius de la ciutat. Entre els col·lectius participants es trobava la Gran Lògia de Catalunya. Recordem que en els camps de concentració i d’ extermini nazi es van assassinar 80.000 maçons.

Publicado en

Sobre les eleccions

Estem sentint unes frases cada vegada més violentes, fins i tot vulgars, sense fre, … contra els més febles … Per què passa això?, perquè ho han legitimat certes persones que tenen un paper social i polític important, que fan això i han introduït un mecanisme de comunicació que redueix el pensament. La paraula es converteix en una mena de bumerang, en una gran explosió i el resultat és que el llenguatge es torna violent. Paraules pronunciades per Enzo Volpe, rector de Santa Clara, de Palerm, dins el documental “Salvini: ultres a l’assalt d’Europa”.

Tot seguit, dins el mateix documental, l’alcalde de Palerm referint-se a l’esquerra i al seguidisme del seu partit, diu: Si vas darrere d’un populista, et converteixes en un mal populista. Això és una irresponsabilitat gravíssima. Per una ambició personal, per un miserable càrrec de diputat… han lliurat Itàlia al populisme. Si Salvini [el populisme] ha tingut tan d’èxit, és perquè l’esquerra no ha estat a l’altura de la feina que li tocava fer.

Ambdós discursos descriuen un moment polític concret d’una societat, la italiana, però són descripcions transportables a l’Estat espanyol. Discurs negatiu, restrictiu o destructiu de llibertats, de persones o de col·lectius que un cop endegats difícilment tenen marxa enrere, ja que alimenten les baixes passions perquè es basen en l’amenaça exterior, la por a la diversitat (inclosa la lingüística), de la conspiració i del perill de trencament de la unitat nacional. Primer hi ha el discurs intransigent, després arriba l’acció del mateix signe. Cal tenir present que aquesta forma regressiva de fer política té la complicitat de bona part de l’aparell de l’Estat, així com d’una part de la premsa, i sense oblidar el seguidisme de l’esquerra majoritària.

És més fàcil generar un discurs negatiu que un de positiu. Dit d’altra manera, qualsevol boig pot calar foc a Roma, mentre que construir és una tasca que en el seu vessant material, intel·lectual i moral exigeix estudi, o sigui observació i càlcul, principis i regles, voluntat i sentiment, però sobretot que descansi sobre l’ètica universal. La política s’ha instal·lat en el discurs del curt termini, només basada en el cicle electoral però que hipoteca el futur de les generacions joves, i no tan joves, ja que no es té en compte per a res el futur, i això és greu.

Lluny queda la racionalitat que feia valdre la Il·lustració, més aviat estem en el pol contrari, però això no vol dir que no s’hagi d’insistir, d’anar a contracorrent i reclamar aquesta tan necessària racionalitat (pertanyem o no pertanyem a la Maçoneria). Val la pena posar racionalitat, però no a través de discussions estèrils, sinó posant de manifest les contradiccions a les quals ens volen sotmetre certs discursos d’oferta electoral, però, sobretot, reclamant que volem que es parli del futur, del qual volem participar-hi.

12 d’abril de 2019

Document original