Autor: UnMestre

SOBRE L’1 D’OCTUBRE

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, fet a Nova York el 19 de desembre de 1966, i ratificat pel rei Joan Carles i les Corts espanyoles el 1977, reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles, sense cap mena de matís. Fet lloable i propi de societats, suposadament,  democràtiques.

Des de la Gran Lògia de Catalunya es demana que es respecti aquest dret d’abast internacional, i que l’1 d’octubre es pugui exercir el dret a vot per dirimir el que pertoca: l’autodeterminació.

La Gran Lògia de Catalunya, com la majoria d’Obediències Maçòniques, no es pronuncia pel sentit del vot, només demana que aquest es pugui exercir i que sigui de manera majoritària, ja que la qualitat democràtica d’un país ve determinada, entre altres factors, per la participació dels ciutadans en unes votacions.

Les persones podem votar SÍ, o NO, o BLANC, o NUL, però qui no vota no és comptat, ja que no hi ha possibilitat de saber la intencionalitat del seu vot, per molt que després s’elucubri sobre el motiu de l’abstenció.

Barcelona, agost de 2017.

Sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils

Es fa del tot impossible arribar a entendre com una persona pot tenir tan poc respecte per la vida humana d’un altre, bé sigui de manera individual (recordem el jove italià mort en una discoteca de Barcelona), com en els darrers atemptats de Barcelona i Cambrils, que a més de no tenir respecte per la vida dels altres, qui ho perpetrà tampoc la té per la seva.

Algunes persones, arran dels darrers atemptats, es pregunten “què hem fet malament?”, doncs, és una mala pregunta perquè matar a una o unes persones no pot ser mai una conseqüència de res, ni molts menys d’una creença religiosa mal interpretada.

Vivim moments humanament gens gratificants, on el dolor que han d’assumir moltes famílies pesa molt més que qualsevol consideració que puguem fer, només podem acompanyar-les amb el nostre sentiment de pau i estima.

Es fa difícil interpretar el que ha passat a Barcelona i a Cambrils, i encara més difícil es fa donar una solució per evitar-ho en un futur immediat. També es fa difícil entendre, com diu Ramon Cotarelo, que “hi hagi un altre lloc en el món que un atemptat com el de la Rambla provoqui una allau de respostes inhumanes, cruels, immorals i estúpides”. Respostes que vénen d’alguna gent d’Espanya.

De moment, només podem dir “encara no som humans”, i aquest és el treball que ens queda per fer: aprendre a ser humans, no només aquí, sinó en tot l’univers. Un aprenentatge que no serà fàcil i, a més, de llarg recorregut.

Gran Lògia de Catalunya

Barcelona, agost de 2017