Separar-nos una mica dels fets dóna una visió més objectiva de la realitat. Durant aquest confinament motivat per la Covid-19, es pot remarcar que ha quedat palesa la nostra interdependència: tots depenem de tots, i aquest és un motiu de reflexió per veure l’abast que té la solidaritat quan ens proposem ser solidaris, que ho som més sovint del que pensem, però moltes vegades no ho som prou, però en el tema del confinament no és el cas.
No hem de perdre de vista aquesta solidaritat viscuda, aquesta fraternitat necessària, que és possible gràcies a l’autoresponsabilitat que voluntàriament portem a terme. Cal pensar que aquesta situació pandèmica no serà un fet aïllat, i que en el futur, possiblement -i quasi segur-, succeiran fets d’una gravetat, o més, del que ens ha tocat viure de fa cinquanta-tres dies, i uns quants més. Responsabilitat, Solidaritat i Fraternitat, podem afirmar que s’escriuen amb majúscula, un trinomi propi d’aquelles persones que volem sentir-nos ciutadans sense l’amenaça de la por.
Catalunya, 6 de maig de 2020.