Després de l’ocupació de l’Afganistan per part dels Talibans, ja no podem deixar de veure el món com si no passes res: és el punt culminant del retrocés gairebé total dels drets humans. Els talibans són la imatge més genuïna del nul respecte per la igualtat entre les persones, per l’anul·lació de llibertats, en definitiva, per la vida. Malauradament, però, a poc a poc comencen a haver-hi estats que reconeixen el seu govern.També són la negació dels drets humans les pasteres del Mediterrani o les de l’Atlàntic, sense cap consideració i amb la mort com a horitzó en molts casos, coneguts i desconeguts. Igualment són negació dels drets humans la mort per fam que està succeint a bona part del planeta, quan una altra part pot viure en l’abundància. Hem detenir en compte que els drets humans també han de ser aplicables al planeta. L’estem tractant com si tingués recursos il·limitats, fins al punt que molt aviat es pot arribar al col·lapse. No hi haurà tecnologia que el salvi del col·lapse, malgrat que els grans beneficiaris de la seva explotació ens diguin que tot té solució, però és que el planeta, cap planeta, no té alternativa.I més pròxim, a casa nostra, al «primer món» estem negant els drets humans a les persones que es queden sense casa, que no podran projectar la seva vida perquè no tenen un sostre estable. Gent que es queda sense feina i sense recursos econòmics. Tot plegat, a més, amanit amb la pandèmia.El futur sembla que no tingui recorregut, ja que continuem fent el mateix de sempre, però ara amb mascareta. Si ens en volem sortir, ens cal recuperar, com a europeus, l’humanisme que ens ha caracteritzat en molts moments de la Història i aparcar la preponderància econòmica a la qual estem sotmesos. Sense humanisme no hi ha futur com a espècie, ja que com a espècie necessitem el planeta.
A l’Orient de Barcelona, agost de 2021.
Descarrega el document original aqui.