Des de 1776 els pobles volen existir per ells mateixos
Des del 1776, els processos d’independència s’han succeït en el món; processos que el segle XIX, el segle del liberalisme, han tingut com a protagonista tota l’Amèrica del sud. El segle XX no ha estat cap excepció i les independències de pobles s’han continuat produint. Escòcia o el Quebec, per posar dos exemples prou coneguts, semblava que eren l’inici d’una excepció: tots els processos d’independència o d’autodeterminació fins a aquell moment havien tingut un component de violència per part d’aquells estats que el negaven, ja que sempre ha existit tensió entre el concepte d’autodeterminació i el d’integritat territorial.
Una violència que de cap manera es pot justificar (si és que la violència té justificació en algun moment) a partir del segle XX, ja que amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides de 1951 es reconegué el dret dels pobles a l’autodeterminació com a dret fonamental de les persones, en el marc del dret i de la diplomàcia. Un dret que alguns juristes veuen la seva inspiració en la declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) que, recordem- ho, fou signada, entre altres, per alguns Germans americans.
Continuant amb l’ONU, el 3 de gener de 1976, entrà en vigor el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu primer article ja diu que Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Cal recordar que el dret a l’autodeterminació reconegut per les Nacions Unides és una norma Ius Cogens, de dret imperatiu, el nivell més alt de les lleis internacionals.
L’Estat espanyol ratificà aquest Pacte Internacional l’any 1977, tot i que la posterior redacció de la Constitució espanyola conté articles que contradiuen aquest Pacte, val a dir, que existeix la contraposició d’interessos entre el reconeixement a l’autodeterminació i la integritat territorial.
1
Però quan un poble vol exercir el dret a l’autodeterminació, el primer que caldria preguntar-nos és per què el vol exercir, que l’ha portat a voler-lo exercir? Una pregunta, una necessària reflexió, per donar contingut al trinomi de la Il·lustració: empirisme, racionalisme i llibertat de consciència. Sense conèixer el punt de partida, sense conèixer l’origen, poques respostes vàlides i raonables es poden donar. Diuen que som fills de la Il·lustració, però hi ha moments, massa moments, que la passió descontrolada ens arrossega lluny de la raó. Dit d’altra manera, la integritat territorial mou passions, però no raons.
El que està succeint a Catalunya s’emmarca dins aquest context de tensió entre el dret internacional i la integritat territorial. Però des del Govern espanyol, i fora d’ell també, no s’ha considerat el motiu, l’origen, d’aquesta voluntat popular catalana d’exercir el dret a l’autodeterminació. Sense punt de partida, sense l’anàlisi de la raó, ha prevalgut la integritat territorial i el Govern espanyol ha arribat, l’1 d’octubre, al que no era desitjable: la repressió i la violència que no ha deixat indiferent a ningú, i que ha donat motius d’alerta de com s’exerceix la democràcia a l’Estat espanyol, perquè la violència i la repressió no és altra cosa que un retrocés democràtic de gran envergadura.
L’anul·lació de l’autogovern de Catalunya, la destitució del seu president i consellers, la nul·la capacitat de decisió del Parlament i l’empresonament de dos líders socials, és un pas que ens porta a continuar-nos preguntant com s’exerceix l’Estat de Dret a l’Estat espanyol. Un Estat de Dret on la independència judicial, segons el Fòrum Econòmic Mundial, situa l’Estat espanyol, amb un índex de 4,2, el setembre de 2017, a la posició 58 dels 137 països analitzats, per sota de Xina, Aràbia Saudita o Kènia, entre altres estats.
Tot plegat, també posa en dubte la capacitat de resposta democràtica de la Unió Europea, més preocupada per (només) les qüestions econòmiques que per la salut democràtica dels seus estats membres. D’altra banda, dirigents de la UE han manifestat públicament que el reconeixement de la independència de Catalunya pot tenir un efecte “domino”, i que Europa arribi a tenir 80 estats o més. Si és així, la pregunta és quina Europa tenim avui i quina Europa volem demà?, o només hem de voler una Europa d’obligacions econòmiques on les persones no compten?
2
Qui subscriu aquest document (Primus inter pares) ho fa, o ho intenta fer, a partir del que li van ensenyar durant la Iniciació: el dubte filosòfic, el dubte raonat. També és conscient que hi ha moments que no té diners per ajudar a una pobra viuda, val a dir, que no sempre tindrà raó, però en tindrà una part per contrastar-la amb altres persones o Germans, i així, conjuntament, aproximar-nos a la Veritat.
En conjunt, ens porta a considerar que el moment actual que viu Catalunya no és d’imparcialitat legal, perquè l’Estat només contempla la integritat territorial a partir de la Constitució, però cal recordar el que deixà escrit Albert Pike en referència al fet que els governs no només s’han de basar en les lleis: Les constitucions i les lleis, sense el geni i l’intel·lecte per governar, no impediran el decaïment; en aquest cas, es podreixen gradualment i la vida de la nació s’esvaeix a poc a poc.
Des de la Gran Lògia de Catalunya només podem demanar diàleg, sense condicions prèvies, entre el Govern de l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat de Catalunya, i des del reconeixement mutu cal que es tornin a restituir les institucions catalanes sorgides de la voluntat democràtica del 27 de setembre de 2015, a les quals ens sentim lligats per proximitat i per ser-ne els ciutadans que les vam votar.
Ens posicionem, doncs, a favor del diàleg i de què el seu interlocutor ha de ser el Parlament de Catalunya democràticament escollit, així com del President i del Govern sorgit de les majories parlamentàries de les darreres eleccions.
Estimem la llibertat, la capacitat de diàleg i la justa mesura de la raó, en definitiva, volem ser veritables fills de la Il·lustració i hereus de l’Humanisme clàssic que generà Europa i que s’ha oblidat per donar pas a societats economicistes i, en alguns casos, repressives.
A l’Orient de Barcelona, 28 d’octubre de 2017 (e.·. v.·.) Quim Vendrell Moreno
Descarregueu la versió en PDF en Català – Castellà – Anglès – Francès
——————————————————————————————–
Desde 1776 los pueblos quieren existir por sí mismos
Desde el año 1776, los procesos de independencia se han sucedido en el mundo; procesos que durante el siglo XIX, el siglo del liberalismo, han tenido como protagonista toda América del sur. El siglo XX no ha sido ninguna excepción y las independencias de los pueblos han seguido produciéndose. Escocia o Quebec, por poner dos ejemplos muy conocidos, parecía que eran el inicio de una excepción: todos los procesos de independencia o de autodeterminación hasta ese momento habían tenido un componente de violencia por parte de aquellos estados que lo negaban, ya que siempre ha existido tensión entre el concepto de autodeterminación y el de integridad territorial.
Una violencia que de ninguna manera puede justificarse (si es que la violencia tiene justificación en algún momento) a partir del siglo XX, ya que con la ratificación de la Carta de las Naciones Unidas de 1951 se reconoció el derecho de los pueblos a la autodeterminación como derecho fundamental de las personas, en el marco del derecho y de la diplomacia. Un derecho que algunos juristas ven su inspiración en la declaración de Independencia de los Estados Unidos de América (1776) que, recordemos, fue firmada, entre otros, por algunos Hermanos americanos.
Continuando con la ONU, el 3 de enero de 1976, entró en vigor el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, que en su primer artículo ya dice que Todos los pueblos tienen derecho a la autodeterminación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen también por su desarrollo, económico, social y cultural. Cabe recordar que el derecho a la autodeterminación reconocido por las Naciones Unidas es una norma Ius Cogens, de derecho imperativo, el nivel más alto de las leyes internacionales.
1
El Estado español ratificó este Pacto Internacional en 1977, aunque la posterior redacción de la Constitución española contiene artículos que contradicen este Pacto, cabe decir, que existe la contraposición de intereses entre el reconocimiento a la autodeterminación y a la integridad territorial.
Pero cuando un pueblo quiere ejercer el derecho a la autodeterminación, lo primero que habría que preguntarnos es por qué lo quiere ejercer, ¿que la ha llevado a querer ejercerlo? Una pregunta, una necesaria reflexión, para dar contenido al trinomio de la Ilustración: empirismo, racionalismo y libertad de conciencia. Sin conocer el punto de partida, sin conocer el origen, pocas respuestas válidas y razonables pueden darse. Dicen que somos hijos de la Ilustración, pero hay momentos, demasiados, que la pasión descontrolada nos arrastra lejos de la razón. Dicho de otra manera, la integridad territorial mueve pasiones, pero no razones.
Lo que está sucediendo en Catalunya se enmarca dentro de este contexto de tensión entre el derecho internacional y la integridad territorial. Pero desde el Gobierno español, y también fuera de él, no se ha considerado el motivo, el origen, de esta voluntad popular catalana de ejercer el derecho a la autodeterminación. Sin punto de partida, sin el análisis de la razón, ha prevalecido la integridad territorial y el Gobierno español ha llegado, el 1 de octubre, a lo que no era deseable: la represión y la violencia que no ha dejado indiferente a nadie, y que ha dado motivos de alerta de cómo se ejerce la democracia en España, porque la violencia y la represión no es otra cosa que un retroceso democrático de gran envergadura.
La anulación del autogobierno de Catalunya, la destitución de su President y consellers, la nula capacidad de decisión del Parlament y el encarcelamiento de dos líderes sociales, es un paso que nos lleva a continuar preguntándonos cómo se ejerce el Estado de Derecho en España. Un Estado de Derecho donde la independencia judicial, según el Foro Económico Mundial, sitúa España, con un índice de 4,2 en septiembre de 2017, a la posición 58 de los 137 países analizados, por debajo de China, Arabia Saudí o Kenia, entre otros estados.
2
Todo ello, también pone en duda la capacidad de respuesta democrática de la Unión Europea, más preocupada por (exclusivamente) las cuestiones económicas que por la salud democrática de sus estados miembros. Por otra parte, dirigentes de la UE han manifestado públicamente que el reconocimiento de la independencia de Catalunya puede tener un efecto «domino», y que Europa pueda llegar a tener 80 o más Estados. Si es así, la pregunta es ¿qué Europa tenemos hoy y qué Europa queremos mañana?, o ¿sólo queremos una Europa de obligaciones económicas donde las personas no cuentan?
Quien suscribe este documento (Primus inter pares) lo hace, o lo intenta hacer, a partir de lo que le enseñaron durante la Iniciación: la duda filosófico, la duda razonada. También es consciente de que hay momentos en que no tiene dinero para ayudar a una pobre viuda, cabe decir, pues, que no siempre tendrá razón, pero tendrá una parte de ella para contrastarla con otras personas o Hermanos, y así, conjuntamente, aproximarse a la Verdad.
En conjunto, nos lleva a considerar que el momento actual que vive Catalunya no es de imparcialidad legal, porque el Estado solamente contempla la integridad territorial a partir de la Constitución, pero hay que recordar lo que dejó escrito Albert Pike en referencia a que los gobiernos únicamente no pueden basarse en las leyes: Las constituciones y las leyes, sin el genio y el intelecto para gobernar, no impedirán el decaimiento; en este caso, se pudren gradualmente y la vida de la nación se desvanece poco a poco.
Desde la Gran Lògia de Catalunya pedimos diálogo, sin condiciones previas, entre el Gobierno de España y el Govern de la Generalitat de Catalunya, y para el reconocimiento mutuo es necesario que se vuelvan a restituir las instituciones catalanas surgidas de la voluntad democrática del 27 de septiembre de 2015, a las que nos sentimos ligados por proximidad y por ser los ciudadanos que las votamos.
Nos posicionamos, pues, a favor del diálogo y de que su interlocutor debe ser el Parlament de Catalunya, así como el President y el Govern surgido de las mayorías parlamentarias de las últimas elecciones mencionadas.
Amamos la libertad, la capacidad de diálogo y la justa medida de la razón, en definitiva, queremos ser verdaderos hijos de la Ilustración y
3
herederos del Humanismo clásico que generó Europa y que se ha olvidado para dar paso a sociedades economicistas y, en algunos casos, represivas.
Al Oriente de Barcelona, 28 de Octubre de 2017 (e.·. v.·.) Quim Vendrell Moreno
Descargar la versió en PDF en Català – Castellà – Anglès – Francès
———————————————————————————————
Since 1776 the Peoples want to exist for themselves
Since the 1776, the processes of independence have been happening in the world; processes that the 19th century, the century of the liberalism, have had as a protagonist all the South America. The 20th century has not been any exception and the independences of Peoples have continued producing. Scotland or Quebec, to say two enough known examples, seemed that they were the start of an exception: all the processes of independence or of self- determination until that moment had a component of violence for part of those states that denied it, since always has existed tension between the concept of self-determination and the of territorial integrity.
A violence that by no means can justify (if the violence has justification at some time) from the 20th century, since with it ratification of the Letter of the United Nations of 1951 recognised the right of the Peoples to the self- determination as a fundamental right of the people, in the frame of the right and of the diplomacy. A right that some jurists see its inspiration in the Declaration of Independence of the United States of America (1776) which, remember it, was signed also for some American Freemasons Brothers.
Continuing with the UN, the January 3, 1976, came into force the International Pact of the Civil and Political Rights, that in his first article already says that All the Peoples have right to the self-determination. In virtue of this right determine freely his political statute and look also for his development, economic, social and cultural. It is necessary to remember that the right to the self-determination recognised by the United Nations is a norm “Ius Cogens”, by right imperative, the highest level of the international laws.
The Spanish State ratified this International Pact the year 1977, although the back writing of the Spanish Constitution contains articles that contradict this Pact, it can be said that exists it contraposition of interests between the recognition to the self-determination and the territorial integrity.
1
But when a People wants to exert the right to the self-determination, the first it would be necessary to ask us is why wants it to exert, what reason has brought him to want to exert it? A question, a necessary reflection, to give content to the trinomial of the Illustration: empiricism, rationalism and freedom of consciousness. Without knowing the start point, without knowing the origin, few valid and reasonable answers can give. Is said we are children of the Illustration, but there are moments, too many moments, that the uncontrolled passion drags us away from the reason. In other words, the territorial integrity moves passions, but no reasons.
What is happening in Catalonia frames in this context of tension between the international right and the territorial integrity. But from the Spanish Government, and out of him as well, has not considered the reason, the origin, of this Catalan popular will to exert the right to the self-determination. Without the start point, without the analysis of the reason, has prevailed the territorial integrity and the Spanish Government arrived, the 1 of October, where it was not desirable: the repression and the violence that has left indifferent to anybody, and has given reasons of alarm of how exerts the democracy to the Spanish State, because the violence and the repression is nothing but democratic shrinking of a major problem.
The Catalonia self-government annulment, it dismissal of his president and councillors, the invalid decision capacity of the Parliament and the imprisonment of two social leaders, is a step that brings us to continue us asking how exerts the rule of low in Spanish State. A State by right where the judicial independence, as the World-wide Economic Forum, situates the Spanish State, with an index of 4’2, the September of 2017, to the position 58 of the 137 countries analysed, underneath of China, Saudi Arabia or Kenya, and other states.
Altogether, also doubts the democratic responsiveness of the European Union, more upset (only) for the economic questions than the democratic health of his states members. On the other hand, leaders of the EU have manifested publicly that the recognition of the independence of Catalonia can have an “domino” effect, and that Europe become 80 states or more. If it is like this, the
2
question is which Europe has today and which Europe wants to tomorrow? Or only we should to want a Europe of economic obligations where the people are not important?
Who subscribe this document (Primus inter pares) does it, or tries it do, from what they taught him during the Initiation: the philosophical doubt, the doubt reasoned. Also is conscious that there are moments that he has no money to help to a poor widow, it can be said, that no always will have reason, but will have a part to contrast it with other people or Brothers, and so, jointly, approximate us to the Truth.
Altogether, it brings us to consider that the current moment where Catalonia leaves is not of legal impartiality, because the State only contemplates the territorial integrity from the Constitution, but it is necessary to remember what left writing Albert Pike in reference to the fact that the governments not only have to rely in the laws: The constitutions and the laws, without the genius and the intellect to govern, will not prevent the weakness; in that case, they rot gradually and the life of the nation dispels slowly.
From the Grand Lodge of Catalonia only can ask for dialogue, with no previous conditions, between the Government of the Spanish State and the Government of the Generalitat of Catalonia, and from the mutual recognition it is necessary that they go back to return the Catalan institutions arisen of the democratic will of the September 27, 2015, to which feel us belonging by vicinity and to be the citizens who voted them.
So we decide in favour of the dialogue and of which his partner has to be the Parliament of Catalonia democratically elected, also the President and the Government arisen of the parliamentary majorities of the last elections.
We love the freedom, the capacity of dialogue and the fair measure of the reason, in definite, we want to be true children of the Illustration and heirs of the classical Humanism that generated Europe which has been forgotten to give way to economicist communities and, in some cases, repressive.
In Orient of Barcelona, October 28, 2017 (e.·. v.·.) Quim Vendrell Moreno
——————————————————————————————–
Depuis 1776, les peuples veulent exister pour eux-mêmes
Depuis 1776, les processus vers l’indépendance se sont succédés dans le monde ; processus que le 19ème siècle, siècle du libéralisme, a vu s’étendre à toute l’Amérique du sud. Le 20ème siècle ne fut pas une exception et les indépendances de peuples se sont poursuivies. L’Ecosse ou le Québec, exemples bien connus semblent être le début d’une exception: jusqu’alors, tous les processus d’indépendance ou d’autodétermination étaient porteur d’une composante violente de la part des Etats qui s’y opposaient, car toujours se sont opposés les principes d’autodétermination et d’intégrité territoriale.
En aucune façon, comme en aucun moment, une telle violence ne peut se justifier alors qu’avec la Charte des Nations Unies de 1951 est reconnu le droit des peuples à l’autodétermination comme droit fondamental des personnes dans le cadre du droit et de la diplomatie. Un droit dont certains juristes voient l’origine dans la déclaration d’indépendance des Etats Unis d’Amérique qui, souvenons-nous, fut signée, entre autres par plusieurs Frères américains.
Toujours avec l’ONU, le 3 janvier 1976, entre en vigueur le Pacte International des Droits Civiques et Politiques, qui en son article premier affirme que « Tous les peuples ont droit à l’autodétermination. En vertu de ce droit ils choisissent librement un statut politique et la voie de leur développement économique, social et culturel. Rappelons que le droit à l’autodétermination reconnu par les Nations Unies est une norme « Jus Cogens », de droit impératif, niveau le plus élevé des lois internationales.
L’Etat espagnol ratifia ce Pacte International en 1977, alors que la constitution espagnole rédigée postérieurement contient des articles qui contredisent ledit Pacte ; ainsi on relève une opposition d’intérêts entre la reconnaissance de l’autodétermination et l’intégrité territoriale.
Cependant, quand un peuple veut exercer son droit à l’autodétermination, la première question à se poser est pourquoi veut-il l’exercer, qu’est-ce qui l’a amené à vouloir l’exercer ? Une question, une indispensable réflexion, pour compléter la triple interrogation posée par les Lumières : empirisme, rationalisme, liberté de conscience. Sans connaître le point de départ, l’origine, peu de réponses pertinentes et raisonnées pourront être données. Nous nous voulons fils des Lumières, mais il ya des moments, nombreux, où la passion débridée nous projette loin de la raison. Enoncé d’une autre manière, l’intégrité territoriale soulève les passions, pas la raison.
1
Ce qui se produit en Catalogne se rattache dans ce contexte de tension entre le droit international et l’intégrité territoriale. Mais, dans le gouvernement espagnol et aussi en dehors de lui, il n’a pas été cherché le motif, l’origine de cette volonté populaire catalane d’exercer son droit à l’autodétermination. Sans recherche du « pourquoi » et de son analyse, a prévalu le principe de l’intégrité territoriale et le gouvernement espagnol a fait, le 1er octobre, ce qui n’était pas souhaitable : répression et violence qui n’ont laissé personne indifférent, et qui font s’inquiéter sur la façon dont s’exerce la démocratie dans l’Etat espagnol, car la violence et la répression traduisent un recul de grande envergure de la démocratie.
L’annulation de l’autonomie catalane, la destitution de son président et de conseillers, l’annulation des pouvoirs du Parlement et l’emprisonnement de personnalités sont autant d’éléments qui nous amènent à nous interroger sur la réalité et l’exercice de l’état de droit dans l’Etat espagnol. Un Etat de Droit …où l’indépendance du pouvoir judiciaire , selon le Forum Economique Mondial, place l’Etat espagnol , avec un score de 4,2 en septembre 2017 à la 58ème place des 137 pays étudiés, derrière, entre autres, la Chine, l’Arabie Saoudite, le Kenya.
En résumé, nous pouvons également douter de la capacité de réponse démocratique de l’Union Européenne qui semble bien plus (si ce n’est seulement) préoccupée par les questions économiques que par la santé démocratique de ses états membres. D’autre part des dirigeants de l’U.E. ont publiquement déclaré que la reconnaissance de l’indépendance de la Catalogne pourrait avoir un effet « domino » conduisant à une Europe avec 80 états, voire plus. S’il en est ainsi, la question à se poser est sur l’Europe que nous avons aujourd’hui et sur quelle Europe nous voulons pour demain ? Où, alors voulons-nous seulement une Europe d’échanges économiques dans laquelle les humains sont secondaires.
Celui qui a rédigé ces lignes (primus inter pares) l’a fait, ou a tenté de le faire, à partir des enseignements reçus durant l’Initiation : le doute philosophique, le doute raisonnable. Il est aussi conscient qu’il n’a pas toujours la possibilité d’aider autrui, il ne prétend pas détenir la vérité mais au moins une parcelle qui mérite d’être confrontée avec celle d’autres personnes ou Maçons afin, qu’ensemble nous nous approchions de La Vérité.
Globalement, on peut considérer que ce que vit actuellement la Catalogne n’est pas juridiquement impartial, car l’Etat prend seulement en considération le principe constitutionnel d’intégrité territoriale, mais rappelons-nous ce qu’avait écrit Albert Pike sur le fait que les gouvernants doivent se référer aux lois : « les constitutions et les lois, sans le génie et l’intelligence pour gouverner, n’empêchent pas la déchéance ; alors, elles se décomposent progressivement et la vie de la nation s’évanouit lentement ».
Depuis la Grande Loge de Catalogne nous ne pouvons que demander le dialogue, sans conditions préalables, entre le Gouvernement de l’Etat Espagnol et le Gouvernement de la Généralité de Catalogne, et à partir d’une reconnaissance mutuelle il faut rétablir les institutions catalanes émanant de la volonté démocratique du 27 septembre 2015, auxquelles nous nous sentons liés en ce qu’elles ont été votées par les citoyens du territoire concerné.
Nous nous positionnons donc en faveur d’un dialogue dont les interlocuteurs doivent être le Parlement de Catalogne démocratiquement choisi ainsi que le Président du Gouvernement qui émane des majorités parlementaires des dernières élections.
2
Nous aimons la liberté, la capacité de dialogue, la raison bien pesée ; en définitive, nous voulons être de vrais fils des Lumières et héritier de l’Humanisme classique qui a nourri l’Europe et qui se perd en donnant la priorité à des sociétés axées sur l’économisme et, dans certains cas répressives.
A l’Orient de Barcelone, le 28 octobre 2017(e.·. v.·.) Quim Vendrell Moreno, G.·. M.·.
Gran Lògia de Catalunya .